Un altre relat d'un alumne de 3r d'ESO. Llegiu-lo i gaudiu-lo!
La Torre de Lorenzo Sabater
Un
dia, vaig veure al noi que solia passejar pel barri cada dia.Quan no
em veia, el vaig començar a seguir, el vaig seguir fins a un petit
bosc fosc i amb una vegetació molt espessa que no deixava veure més
enllà dels petits arbusts que el semblaven envoltar. Sense
previ avís, el noi es va endinsar en els arbustos a una velocitat
que si no arrib a estar seguint-lo, per mi hagués desaparegut.
Quan
ja m'havia endinsat en els arbusts per seguir-lo, vaig veure en la
llunyania una petita cova, fosca i humida, amb una gran mata al seu
voltant que semblava que volgués amagar alguna cosa. La vaig
apartar i un munt de rataes-pinyades amb un color més aviat groguenc
s'em varen tirar damunt i me vaig caure enterra pegant-me un fort cop
al cap.
Quan vaig despertar, estava en una espècie de torre molt alta i fosca, amb una escala de cargol. Vaig començar a pujar les escales procurant no fer soroll, qui fos que m'havia portat fins allà, no creia que sabés que estava despert, en cas contrari, segurament, ja l'hauria vist. No sé si no n'hi havia o estava tan ben amagada que no la vaig veure, però no record que n'hi hagués cap porta al peu de la torre. Quan em vaig donar comte, em va fer preguntar-me com havia arribat fins allà.
Van
passar hores, potser dies però mai semblava arribar al final, no
m'atrevia a mirar cap enrere amb la por de maretjar-me per l'altura o
que m'estiguessin seguint. Per alguna raó mai em cansava, no tenia
gana ni una mica de set, semblava que m'havia quedat atrapat en un
punt entre la vida i la mort en la qual no passava res. De cop vaig
veure més endevat una finestreta per la que semblava poder-s'hi
veure una rata-pinyada!, semblava mentida però era la mateixa que
havia pogut veure en aquella petita cova, al bosc. Vaig començar a
córrer fins arribar a la finestra on fins feia uns segons hi havia
la rata-pinyada, havia sortit volant cap al final de la torre?, no ho
sabia però, el que si que sabia, era que hi havia un sobre on estava
escrit el meu nom, el vaig obrir i vaig llegir el següent: "Et
creus que no et veiem, et creus que no et sentim caminar per aquesta
torre sense fi, però el que de veritat no saps és que estem darrere
teu des de fa molt temps, no ho sabràs, no te n'hauràs adonat però,
ja fa anys que ets aquí caminant com un vagabund cap a una sortida
que mai trobaràs, una salut teu amic el ratpenat ". No
sabia que havia de fer, si girar-me o simplement tirar-me al fons i
morir, del que si que estava segur, era que el que estava veient no
era normal, potser ni tan sols real però, vaig prendre una decisió
així que em vaig girar.
No
recordo molt bé que va passar en aquell moment, l'únic que recordo
és veure a milers de rates-pinyades que s'em van tirar a sobre. Ara
sóc un d'ells, t'estic vigilant i quan menys t'ho esperis, també
vindràs a la torre sense fi amb els meus amics i jo: els vampirs.
