Instruccions per a publicar els comentaris

Per a aquells que teniu problemes per a publicar els vostres comentaris, us deix una sèrie d'instruccions.

- Heu d'anar a la part de baix de l'entrada i picar allà on posa (hi ha dues opcions segons si algú ja hi ha escrit alguna cosa): Cap comentari o 1(o el número que sigui) comentaris. 
- Us sortirà un requadre on haureu d'escriure el text, però abans de publicar-lo, us heu de fixar que davall d'aquest requadre hi ha una pipella que us dóna diverses opcions:

         - Compte de google
         - Live journal
         - Wordpress
         - Teclat d'escriptura
         - Aim
         - OpenID
         - Nom/URL
         - Anònim

- Qui tengui compte de gmail, ha de triar l'opció de Compte de Google i basta posi la seva adreça de correu i a partir d'aquí pot publicar el text.
 -Qui no en tengui (i no se'n vulgui fer), ha de triar l'opció d'Anònim i davall del comentari posar el seu nom i llinatges per tal que jo pugui saber qui es tracta.

 Si teniu problemes, enviau-me un correu a: catalinasastremanera@gmail.com

Amor de veritat de Jennifer Pérez

Una bona dosi d'amor dolorós de la mà de Jenni Pérez.

-->

Amor de veritat

(L’escenari està dividit en dos, en una meitat hi ha una al·lota i a l’altre un al·lot, i tenen una conversa telefónica. )

Marta: Hola?

Christian: Hola, sóc jo!

Marta: (Queda en silenci un moment.) Tu una altra vegada?

Christian: No pengis el telèfon sisplau! Deixa’m dir-te una cosa.

Marta: (Queda callada.)

Christian: Mira, jo se que ho vàrem deixar, però… encara t’estimo! No m’importa si ja no vols estar amb mi… Però no podem deixar de parlar-nos! Em vares prometre que mai te n’aniries del meu costa sense importar el que passés, no?

Marta: (Silenci.) Encara no te n’has adonar? Vull oblidar-te…

Christian: Ho entenc, però podem ser amics.

Marta: No, no podem.

Christian: Per què no? Érem feliços, no? Ens varem divertir junts… Amb una sola mirada d’un a l’altre ja rèiem… Poques paraules han fet que el nostre dia mereixi la pena, no és així?

Marta: Sí…

Christian: I què?

Marta: ( La Marta queda callada.)

Christian: Respon, sisplau.

Marta: Perquè no vull tornar a veure-te. M’has fet plorar molt.

Christian: Ho sé. Però jo també et vaig fer riure molt, veritat? Sé que no hauria d’haver dubtat de tu.

Marta: Ja és massa tard. Adéu. ( Penja el telèfon.)

( Uns dies més tard, torna a sonar el telèfon…)

Marta: Hola?

Christian: Jo una altra vegada. Relaxa’t! Només vull fer-te una pregunta.

Marta: ( Silenci.) Digues.

Christian: Tu em vares estimar?

Marta: Estimar.

( Tots dos queden en silenci durant un temps.)

Christian: Bé… idó no era mentira… Escolta, et puc dir una altra cosa? Escara t’estimo, jo sempre t’estimaré i no m’importa el temps que passi que sempre t’estimaré.

Marta: ( Silenci.) D’acord… ( I penja el telèfon.)

( Ha passat un mes quan el Christian torna a telefonar.)

Marta: Hola?

Christian: Soc jo, no em pengis.

Marta: No vull veure’t més, deixa’m en pau, no vull saber més de tu.

Christian: Per què actues com si volguessis fer-me mal? Eh?

Marta: I tu no em vares fer mal? Vares jurar que confiaries amb mi. Vares fer promeses per després no complir-les. Per què no t’oblides de mi. Eh?

Christian: Perquè el dia que m’oblidi de tu… Ja hauré mort.

Marta: Idò pots morir.

(La conversa acaba. D’aquí uns quants mesos tornen a parlar.)

Marta: Hola?

Christian: Sóc jo. Ja t’he oblidat. Només t’he trucat per dir-te això. Tu m’ho vares demanar. T’estimo i sempre t’estimaré. Adéu.

Marta: Què? Esp… ( Però ell ja ha penjat.)

( Passa un mes. L’al·lot mai no va tornar a cridar-la. L’al·lota preocupada va decidir anar a casa del Christian per veure com estava…I la mare del Christian…)

Marta: Hola!

Mare: Hola! Quant de temps! Què fas aquí?

Marta: He vingut a veure el Christian.

Mare: ( Es posa a plorar.)

Marta: Senyora, què passa?

Mare: ( Plorant. ) No te n’has assabentat. Es va suïcidar…

Marta: Què?  ( Els seus ulls s’omplen de llàgrimes.)

Mare: ( Plorant.) Crec que aquesta carta és per tu.

( La Marta va agafar la carta i va anar a casa seva. Es va tancar a la seva habitació i després d’unes hores va llegir la carta, que posava:

“Se que vaig rompre la promesa de no confiar en tu… Però no en vull rompre cap més… Ara puc dir que t’he oblidat.”)

( La Marta va entendre que la darrera telefonada era per acomiadar-se.)

( Al dia següent, la Marta va ser trobada en la seva habitació morta. I una carta que posava:

“ Tu vares complir la teva promesa, ara jo he de complir les meves. “Jo em quedaré sempre al teu costat, no importa el que passi.”)

Valoració de les lectures de la 1a i de la 2a avaluació

 Aquí tens les lectures de la 1a i la 2a avaluació. Mira de fer memòria i contesta les següents preguntes que et plantejam. No oblidis posar el teu nom i llinatge en el teu comentari, ja que aquesta tasca serà puntuada.

1. Quin dels dos llibres et va agradar més? Argumenta la teva tria.

2. Per quins motius no has triat l'altra lectura?

3. Quin tipus de llibre t'agradaria que et féssim llegir a l'institut? Per què?


Per tal que sàpigues com es valorarà el teu comentari, t'adjuntam aquesta graella.