UNA HORABAIXA
A L’ESTACIÓ
Vaig sortir de casa i vaig tancar la porta darrere
meu. No podia més, els meus pares eren insuportables: no em deixaven anar de
festa a la nit, deien que el meu al.lot era un vàndal i sempre em renyaven per
les meves notes dolentes.
Ho tenia tot clar: agafaria el primer tren i me
n’aniria a qualque lloc llunyà amb el meu al.lot. Ell es deia Miquel, era
graffiter i fumava, però això no m’importava, ell em feia feliç. Havia deixat
els estudis i per això els pares creien que era una mala influència.
Vaig seure a l’estació. Quedaven 10 minuts per a que
arribés el meu tren. Vaig començar a observar el meu voltant. L’estació estava
plena de gent molt diferent. Unes padrinetes, en un raconet parlaven del
‘Sálvame’ i opinaven de les tafaneries. A l’altre costat, un bon home tocant el
seu saxofon intentava guanyar-se uns doblers per poder menjar. Al costat, uns
nens tirats al sòl jugaven amb figuretes i s’inventaven les seves pròpies
aventures. Arribà un tren amb un home molt entusiasmat, que va sortir el més
ràpid que va poder per la porta, i es va trobar amb la seva dona i fills, que
l’esperaven a l’estació. Aquell moment va ser com a les escenes de les
pel.lícules, quan la gent es torna a veure després d’un temps i sona musiqueta entranyable
de fons. Més tard, un ‘‘borratxo’’ va començar a cantar i fer bogeries, i de
cop, va aparèixer un policia que se’l va endur. Al minut, el policia va tornar
i es va quedar observant-me. Va treure un walkie-talkie i va dir qualque cosa
que no vaig arribar a escoltar. Llavors, un jove bastant atractiu, ple de
tatuatges i ‘piercings’ es va seure al meu costat i em va saludar. No em va
donar temps a reaccionar quan vaig escoltar les veus dels meus pares, que
s’apropaven. Vaig mirar el rellotge per darrera vegada: havia passat a
l’estació 6 hores.
Extraordinari relat Estela enhorabona, m'agradat moltissim com has explicat un dia qualsevol a l'estació que potser el lloc on més coneguis la gent i la societat, se veu que t'agrada escriure! :)
ResponEliminaLorenzo Sabater Fandos, 3r ESO A
ResponEliminaÉs un relat molt interessant i en part realista encara que no encaixa gens amb la personalitat ni vida de l'escriptora i demostra que pot imaginar-se a una persona contraria a ella mateixa.
Per altra banda, hi ha una incoherència, al segon paràgraf diu que se n'aniria amb el seu al·lot però quan està a l'estació aquest no apareix fins a les sis hores, no puc creure que ella arribes sis hores abans o que ell arribes amb sis hores de retràs.
Tot i això, ha sabut explicar els sentiments i l'estat en aquell moment d'una al·lota jove, només redactant una petita part d'un dia molt especial per ella.
¡Bravo Estela!
Dani García 3eso A
ResponEliminaUn relat molt ben fet!
Aquest relat ha sigut el que més m’ha agradat i el més ben fet i coherent que he llegit en el blog.
M’ha impressionat la manera de fer el relat, per que no es el típic relat de sempre sinó,crec que reflecteix molt bé la societat jove d’avui en dia. Una historia en la que sens dubte l’autora a utilitzat molt la seva imaginació tant diferent a la dels altres i que fa que surtin coses con aquest relat que a pesar de ser diferent li agrada a la gent.
Raquel Gonzalez 3rA
ResponEliminaAquest relat m'ha agradat molt, tot es basa en un dia qualsevol, és una història que li pot passar a qualsevol adolescent.
M'ha agradat molt de la manera que aquesta escrit.
És un relat que es llegeix molt bé, és a dir, que no t'avorreixes, et donen ganes de seguir llegint més, i no hi ha paraules difícils de llegir.
Jo crec que hi ha molta gent que es pot sentir identificada amb aquest relat.
enhorabona Estela
Un relat bastant interessant, molt original. Aquest tipus de tema és el que els agrada als joves d'avui en dia ja que té a veure amb el dia a dia dels adolescents i n'Estela ha sabut fer un relat ficant-hi molta originalitat, molt bé.
ResponEliminaThomas Escandell 3rB
Paula Amer Calviño / 3er ESO A
ResponEliminaExtraordinari relat! Pens que molta gent haurà tengut curiositat per saber què passa després d'aquest final. Molt ben desenvolupat, una gran imaginació!
Bon tema, ja que ara en l'adolescència és quan més problemes tenim amb els pares...!
Un bon treball Estela, segueix així!
Un relat magnífic! Aquest relat ha estat el que més me va agradar perquè es molt original una historia que suceeix en el metro i et pots sentir identificat amb la protagonista.En general la historia està molt bé redactada i utilitza un vocabulari molt senzill i entenedor.M'encanta quina imaginació te na Estela,ENHORABONA!
ResponEliminaRamon Lluch 3rA
ResponEliminaUn relat molt been redactat, molt fàcil de llegir i d'entendre.
Em va fer gràcia l'encontre del pare amb els seu fills.
Es molt realista i personalment m'ha agradat molt.
He agafat aquest relat, perquè trob que es molt original, ja que a la adolescencia hi ha molts de problemes amb els pares i molts d'al.lots i al.lotes avegades decideixen anar-se de casa.
ResponEliminaHa tingut molta imaginació.
Enhorabona Estela!